Altes capacitats intel·lectuals

Les persones amb Alta Capacitat Intel·lectual (ACI) formen un grup heterogeni, per la qual cosa no es poden definir característiques comunes per a totes elles. Tot i això, comparteixen alguns trets generals. Les característiques que permeten identificar-les inclouen tant les seves habilitats intel·lectuals —per sobre o molt per sobre de la mitjana de la població— com la manera com gestionen aquestes capacitats.

Les altes capacitats es poden trobar en persones de tots els grups culturals, de tots els nivells socials i en tots els àmbits de l’activitat humana.

A grans trets, les persones amb ACI presenten alts nivells de competència en àrees cognitives i/o creatives. Entre els indicadors que poden evidenciar la presència d’alta capacitat podem observar:

Molt bona memòria.

Gran agilitat mental: aprenen amb facilitat i donen respostes ràpides o originals davant de situacions noves.

Elevada curiositat.

Tendència a formular preguntes profundes sobre qüestions
existencials, filosòfiques o socials (la vida, la mort, les injustícies, el patiment dels altres…).

Alta creativitat en algun àmbit específic (artístic, verbal, culinari,
musical, motriu, etc.).

Hiperactivitat mental: la seva ment està constantment activa, els costa desconnectar o no suporten avorrir-se.

Gran capacitat d’observació, àgils per fixar-se en detalls poc perceptibles pels altres.

Descobrir l’alta capacitat en l’edat adulta

L’alta capacitat no desapareix amb el pas del temps. Tot i que sovint s’associa a la infància, moltes persones adultes també presenten característiques pròpies de l’alta capacitat, encara que no sempre n’han estat conscients.

En l’etapa adulta, aquestes habilitats poden expressar-se de maneres diverses i, en alguns casos, passar desapercebudes o confondre’s amb altres trets de personalitat.A part dels indicadors de l’apartat anterior, algunes característiques habituals entre les persones adultes amb alta capacitat poden ser:

Procrastinar: tenen tanta confiança en les habilitats pròpies, que poden posposar tasques fins a l’últim moment.

Experimentar por a sobresortir o a no encaixar:
poden contenir les seves habilitats o opinions per
evitar destacar massa.

Patir la síndrome de l’impostor: tot i tenir formació, experiència i competència, poden dubtar de les pròpies capacitats i sentir que no mereixen els èxits aconseguits.

Ser perfeccionistes i autocrítics: els costa tolerar el fracàs i poden ser exigents amb l’entorn i amb ells mateixos.

Mostrar alta exigència amb l’entorn: esperen el mateix nivell de compromís o qualitat que s’imposen a ells mateixos.

Tenir gran capacitat de concentració en allò que
els motiva: quan una tasca els interessa, hi dediquen tota l’atenció i persistència.

Ser autodidactes: aprenen de manera autònoma
i sovint prefereixen investigar o descobrir per si
mateixos abans que seguir instruccions tancades.

Si vols saber més sobre el tema segueix-me a Instagram

Et preguntaràs

A partir de quina edat es poden avaluar les altes capacitats intel·lectuals?

˅

Les bateries estandarditzades que ens donen informació fiable per determinar si un infant presenta alta capacitat són bateries aplicables a partir dels 4 anys.

Tot i que l’avaluació formal d’altes capacitats és més fiable a partir dels 5-6 anys, hi ha bateries estandarditzades que permeten obtenir informació vàlida ja des dels 4 anys.

Això significa que a partir dels 4 anys es pot començar a avaluar de manera psicomètricament fonamentada si un infant presenta un rendiment cognitiu significativament superior a la mitjana.

En quins casos s’hauria de valorar fer una avaluació primerenca d’altes capacitats?

˅

Tot i que existeixen proves estandarditzades que permeten obtenir informació fiable sobre les capacitats cognitives a partir dels 4 anys, no és recomanable iniciar una avaluació formal d’altes capacitats abans d’aquesta edat de manera generalitzada.

Aquesta avaluació precoç només s’aconsella en casos específics, quan l’infant presenta malestar emocional, desajustos conductuals o dificultats d’adaptació que podrien estar relacionats amb un desfasament entre el seu nivell de desenvolupament cognitiu i l’entorn escolar o familiar.

En aquests casos, l’objectiu principal de l’avaluació no és tant la identificació formal de les altes capacitats, sinó comprendre millor el perfil de l’infant per oferir-li una resposta educativa i emocional ajustada a les seves necessitats.

Per què les persones adultes sol·liciten una avaluació de la seva capacitat cognitiva?

˅

Perquè s’ha confirmat que algun dels seus fills/es presenten alta capacitat i, sabent que hi ha un component hereditari, s’hi veuen reflectits.

Perquè experimenten malestar o dificultats emocionals relacionades amb el passat i volen saber si l’alta capacitat pot estar-hi implicada, buscant respostes i comprensió.

Per simple curiositat, tot i que a vegades amb certa vergonya i amb el desig que ningú no ho sàpiga.

Tot l’alumnat amb AACC necessita la mateixa intervenció educativa?

˅

No, rotundament! Depenent del perfil d’alta capacitat que presentin, es precisarà d’un tipus o altra de mesura educativa. Per això és tan important realitzar una avaluació completa i conèixer quines són les estratègies educatives que s’han d’aplicar als centres educatius.

Si creus que tu o el teu fill/a presenteu algunes d’aquestes característiques, pots contactar-me per rebre orientació o concertar una avaluació. Junts valorarem la situació i trobarem la millor manera de donar resposta a les vostres necessitats.

Contacta’m