Trastorns específics d’aprenentatge

Les dificultats d’aprenentatge no apareixen de manera sobtada, sinó que podem veure indicadors al llarg del segon cicle d’Educació Infantil i primers cursos de Primària.

De manera general, poden considerar-se senyals d’alerta els següents aspectes:

• Vocabulari pobre, problemes de comprensió i expressió oral.
• Problemes per relacionar un so amb la seva grafia.
• Quan llegeix, s’inventa parts de la paraula.
• Llegeix bé, però no ho entén.
• Errors ortogràfics: entén les normes ortogràfiques, però després sembla que les oblidi o no les apliqui.
• Té més habilitat per expressar-se oralment que per escrit.
• Dificultats per aprendre idiomes, sobretot l’anglès i, especialment, en l’àmbit escrit.
• Manca d’atenció.
• Errors de memòria a curt termini.
• Problemes per recordar noms, rutines, rimes, cançons, dies de la setmana, taules de multiplicar, seqüències de nombres…
• Dificultats en tasques matemàtiques (raonament, operacions, resolució de problemes…)
• Desorientació espacial o temporal: confón conceptes com “avui-demà”, “davant-darrere” o “dreta-esquerra”.
• Poca habilitat en tasques de coordinació, dificultats motrius i perceptives: problemes de coordinació óculo-manual (gira malament a l’hora de tancar amb clau, de petit li costava el gateig si en va fer, li costa seguir una coreografia…), esquema corporal poc definit o dibuixos molt pobres.
• Rebuig davant les tasques escolars: s’enfada, crida, es frustra…
• Necessita molta ajuda per fer els deures.
• Mostra molta inseguretat, poca autoestima o baix autoconcepte envers les habilitats acadèmiques. Es sent menys intel·ligent que els seus iguals.
• Dificultats d’organització i de planificació.
• Es queixa de mal de cap i/o de panxa, tot i que s’han descartat problemes de salut.
• Té dificultats per dormir.

Tot i que es poden detectar indicadors de risc en etapes primerenques, no és habitual confirmar l’existència d’un trastorn d’aprenentatge fins que l’alumne/a ha finalitzat el període d’adquisició de la lectoescriptura i ha consolidat les bases del raonament matemàtic.

Això acostuma a produir-se entre 2n i 3r curs d’Educació Primària. És aleshores quan ja es pot valorar amb fiabilitat si les dificultats observades responen a un trastorn específic (com la dislèxia, la discalcúlia o la disortografia) i no simplement al ritme propi del procés d’aprenentatge.

Els trastorns específics d’aprenentatge tenen una base neurobiològica i presenten una predisposició hereditària. Per tant, hi ha factors genètics que influeixen en el desenvolupament de les habilitats implicades en la lectura, l’escriptura i el raonament matemàtic.

Per aquest motiu, si altres membres de la família —pares, mares, germans/es o familiars propers— han presentat dificultats similars durant la seva escolaritat, encara que no tinguessin un diagnòstic formal, és més probable que el vostre fill o filla també en presenti.

Mitjançant una avaluació psicopedagògica completa, puc avaluar la presència d’un trastorn de la lectura o de l’escriptura i emetre un certificat vàlid, reconegut per entitats competents, que permet justificar la necessitat d’adaptacions en les condicions de les proves (més temps, realització de la prova en una aula especial, resposta directa sobre la còpia de l’examen —en lloc d’un formulari òptic—, ús de lletra Arial o Verdana de cos 14 per millorar la llegibilitat, o la possibilitat de fer la prova oral de manera individual).