Trastorns específics d’aprenentatge
Els Trastorns Específics d’Aprenentatge poden afectar la lectura, l’expressió escrita i/o les matemàtiques. A part, pot haver-hi altres àrees alterades, en major o menor mesura, com són la memòria de treball, l’atenció, la coordinació, la percepció i l’orientació espaciotemporal.
Parlem de trastorn d’aprenentatge en persones amb intel·ligència normal, amb una escolarització regular, sense problemes sensorials (visuals ni auditius) ni alteracions neurològiques que ho justifiquin.

Trastorn d’aprenentatge de lectura
La Dislèxia és el Trastorn Específic de l’Aprenentatge més detectat als centres educatius. Aquesta dificultat d’aprenentatge pot implicar la presència d’un nivell lector inferior al que li correspon per edat i curs.
A Espanya la incidència de dislèxia a educació Primària i Secundària se situa al voltant del 5%-10%.
Alguns senyals que poden indicar la presència de dificultats en la lectura —tant en infants com en persones adultes— són:
No gaudir de la lectura o evitar llegir en públic.
Haver tingut dificultats per aprendre a llegir i escriure.
Llegir més lentament del que s’esperaria.
Presentar poca precisió lectora: cometre moltes errades,
inventar paraules o tenir dificultats amb les paraules llargues.
Llegir amb poca fluïdesa: no respectar els signes de puntuació, fer pauses dins o entre paraules, repetir paraules o perdre’s fàcilment dins del text…
Mostrar dificultats en la comprensió lectora, especialment en textos llargs o complexos.

Trastorn d’aprenentatge d’escriptura
La disortografia és un trastorn específic d’aprenentatge que repercuteix en la capacitat d’escriure correctament. Es manifesta en errors freqüents per aplicar les normes d’ortografia, transcriure de forma exacta, associant so i grafia, i/o per redactar oracions i textos amb coherència i cohesió.
Alguns dels indicadors—tant en infants com en persones adultes— que ens poden fer sospitar d’una disortografia són:
Errors d’ortografia natural: omissió, substitució i/o inversió de lletres, unió i/o segmentació de paraules…
Dificultats per aplicar les normes ortogràfiques.
Redacció de textos poc ordenats, sense fil conductor, amb
idees repetides, aplicació incorrecta dels signes puntuació…

Trastorn d’aprenentatge de raonament matemàtic
S’estima que entre un 3% i un 6% de la població mundial pateix discalcúlia de desenvolupament. Aquest trastorn afecta l’adquisició de les destreses matemàtiques (Price i Ansari, 2013).
Alguns dels indicadors que ens poden fer sospitar d’una discalcúlia són:
Dificultats per aprendre i aplicar les operacions aritmètiques bàsiques (suma, resta, multiplicació i divisió).
Lentitud per resoldre tasques matemàtiques.
Errors en la lectura i l’escriptura de nombres.
Molta lentitud i/o errors en el càlcul mental.
Més dificultats en el càlcul mental que en l’escrit.
Necessitat d’escriure operacions senzilles, que no pot resoldre mentalment.
Errors en l’organització espacial per col·locar els nombres a l’hora de fer un càlcul escrit.
Ús dels dits, fins i tot per fer càlculs amb nombres d’una xifra.
Dificultat per situar un nombre en la línea numèrica muda.
Problemes per interpretar gràfics i taules que representen
informació numèrica.
Complicacions pel maneig del temps: lectura del rellotge,
càlculs amb conceptes temporals.
Dificultat per resoldre problemes: errors en l’elecció de les
operacions, l’estructuració o les dades a usar.
Errors per comparar nombres.
Sensació d’ansietat a l’exposar-se a situacions relacionades
amb les matemàtiques.
Et preguntaràs…
Quins són els indicadors de risc que ens poden fer sospitar que el nostre fill o filla pot presentar un trastorn d’aprenentatge?
˅
Les dificultats d’aprenentatge no apareixen de manera sobtada, sinó que podem veure indicadors al llarg del segon cicle d’Educació Infantil i primers cursos de Primària.
De manera general, poden considerar-se senyals d’alerta els següents aspectes:
- Vocabulari pobre, problemes de comprensió i expressió oral.
- Problemes per relacionar un so amb la seva grafia.
- Quan llegeix, s’inventa parts de la paraula.
- Llegeix bé, però no ho entén.
- Errors ortogràfics: entén les normes ortogràfiques, però després sembla que les oblidi o no les apliqui.
- Té més habilitat per expressar-se oralment que per escrit.
- Dificultats per aprendre idiomes, sobretot l’anglès i, especialment, en l’àmbit escrit.
- Manca d’atenció.
- Errors de memòria a curt termini.
- Problemes per recordar noms, rutines, rimes, cançons, dies de la setmana, taules de multiplicar, seqüències de nombres…
- Dificultats en tasques matemàtiques (raonament, operacions, resolució de problemes…)
- Desorientació espacial o temporal: confón conceptes com “avui-demà”, “davant-darrere” o “dreta-esquerra”.
- Poca habilitat en tasques de coordinació, dificultats motrius i perceptives: problemes de coordinació óculo-manual (gira malament a l’hora de tancar amb clau, de petit li costava el gateig si en va fer, li costa seguir una coreografia…), esquema corporal poc definit o dibuixos molt pobres.
- Rebuig davant les tasques escolars: s’enfada, crida, es frustra…
- Necessita molta ajuda per fer els deures.
- Mostra molta inseguretat, poca autoestima o baix autoconcepte envers les habilitats acadèmiques. Es sent menys intel·ligent que els seus iguals.
- Dificultats d’organització i de planificació.
- Es queixa de mal de cap i/o de panxa, tot i que s’han descartat problemes de salut.
- Té dificultats per dormir.
A partir de quina edat es poden avaluar els trastorns específics d’aprenentatge?
˅
Tot i que es poden detectar indicadors de risc en etapes primerenques, no és habitual confirmar l’existència d’un trastorn d’aprenentatge fins que l’alumne/a ha finalitzat el període d’adquisició de la lectoescriptura i ha consolidat les bases del raonament matemàtic.
Això acostuma a produir-se entre 2n i 3r curs d’Educació Primària. És aleshores quan ja es pot valorar amb fiabilitat si les dificultats observades responen a un trastorn específic (com la dislèxia, la discalcúlia o la disortografia) i no simplement al ritme propi del procés d’aprenentatge.
Els trastorns d’aprenentatge poden ser hereditaris?
˅
Els trastorns específics d’aprenentatge tenen una base neurobiològica i presenten una predisposició hereditària. Per tant, hi ha factors genètics que influeixen en el desenvolupament de les habilitats implicades en la lectura, l’escriptura i el raonament matemàtic.
Per aquest motiu, si altres membres de la família —pares, mares, germans/es o familiars propers— han presentat dificultats similars durant la seva escolaritat, encara que no tinguessin un diagnòstic formal, és més probable que el vostre fill o filla també en presenti.
Vull presentar-me a les proves de llengua catalana i sospito que pugui tenir algun trastorn de lectoescriptura. Què puc fer?
˅
Mitjançant una avaluació psicopedagògica completa, puc avaluar la presència d’un trastorn de la lectura o de l’escriptura i emetre un certificat vàlid, reconegut per entitats competents, que permet justificar la necessitat d’adaptacions en les condicions de les proves (més temps, realització de la prova en una aula especial, resposta directa sobre la còpia de l’examen —en lloc d’un formulari òptic—, ús de lletra Arial o Verdana de cos 14 per millorar la llegibilitat, o la possibilitat de fer la prova oral de manera individual).
Recorda que aquests indicadors no sempre signifiquen que hi hagi un trastorn, però poden ser una senyal d’alerta. Una avaluació especialitzada pot ajudar-te a entendre millor què està passant i com actuar.
Si t’hi has sentit identificat/ada o ho has observat en el teu fill o filla, pots contactar-me per rebre orientació o concertar una cita per avaluar la situació amb calma i professionalitat.